Dia segon (29 de juliol)
LA CESCA es va acostar al llac de La Renclusa i va tornar al refugi.
Distancia 0,91 km ; desnivell positiu 127 m.
___________________________________________________________________________________________________________________________________________
EL JORDI I JO vam anar cap l'Aneto.
Jo estava fastiguejat d'anar saltant pedres i, bastant abans d'arribar al portilló inferior, vaig proposar d'abandonar.
I vam tornar al refugi.
Del refugi, tots tres, vam baixar a La Besurta on ens vam trobar amb el Carlos i la Victòria i vam tornar amb taxi a Benasque on ens vam allotjar al mateix hotel que ells.
___________________________________________________________________________________________________________________________________________
LA VICTÒRIA I EL CARLOS
Aquest és el relat del Carlos:
En Fonte i en Jordi han intentat la pujada al pic de l’Aneto. Malauradament, sense èxit segons han relatat. Potser hagin agafat un camí diferent al que han fet altres vegades. Manca pendent un nou intent per dissipar aquest dubte. La Cesca ha fet una passejada pels voltans del refugi.
Mentre ells estaven intentant coronar el cim, la Victoria i jo hem anat a fer el trajecte que assenyalem al mapa. Anada i tornada des de l’aparcament de La Besurta fins al “Lac deth Còth deth Hòro” (Cim i llac “Coll de Toro”). També anomenat “ibon Coll de Toro”.
Hem passat pel “Pla d’Aigualluts”, tot verdós i maco. Un lloc preciós per passar una bona estona i gaudir de la natura tant en solitari com en família o amb companys. Ple d’herba i pedres que ens feien de banc. Encara que en alguna publicació cartogràfica us pugui semblar que hi ha un llac, la veritat és que quant hem passat no hem vist cap. Pot ser degut a fer aquest camí en aquesta època de l’any. Aquesta vall solament és travessada per un petit riuet que és format pel desgel de les glaceres. Hi ha un moment, però, que el riu juga a l’escondit i s’amaga sobte terra, no tornant a aparèixer fins mol més avall de La Besurta.
Si seguiu el trac de color blau veureu que ens hem apartat una mica a la dreta de la ruta que seguien, hem travessat aquest petit riuet i hem arribat a un punt des de on surten dos camins: Un que anava cap el refugi de La Renclusa (per un altre indret al que hem pujat el dia abans) i un altre que anava cap el “Collado de Salenques” i el “Refugi de Cap de Llauset”, amb un inici una mica abrupte.
També hi ha un altre moment en el que un rètol sobre una pedra, al terra, ens assenyala un altre bifurcació: Un camí que anava cap el nostre destí (el que hem agafat) i, un altre, el “camí de mulleres” que segueix cap el pic del mateix nom.
Ens ha mancat fer tres kilòmetres més (1,5 d’anada i us altres de tornada) vorejant el llac, per completar el trac original que seguíem.
Sobre la foto els dos trac superposats: de color negre el que seguíem i de color blau, el recorregut que nosaltres hem fet:
Ens ha faltat al voltant d’uns 3 km per completar el track original. El tram del mig és el que ens ha faltat fer.
|
