Sis (o set) tresmils en un dia

Podríem sortir de casa cap a les 8 del matí. Aquesta vegada proposo anar-hi, des del refugi, per la via normal i plantar la tenda de campanya a l’últim llac, l’estany d’Estats, a 2.460 m d’altitud.

Un cop llevats i esmorzats pujarem al port de Sotllo (2.893 m). De l'estany fins el port es triga una hora i cinc minuts segons internet. Des del port, pujarem al Sotllo (3.073 m). Al seu costat, molt a prop, hi ha un altre pic sense nom (3.056 m) que els “cazafantasmas” consideren també un tresmil.

Des del port pujarem al Verdaguer. He adaptat una mica aquest text que he tret d’internet (http://www.madteam.net/rutas/excursionismo/pica-destatspic--verdaguermontcalmsotllo.madteam):

...es aconsellable grimpar directament (nivell I de dificultat) cap al Pic Verdaguer i passar a La Pica per la carena. Des del port anem per l'aresta. Està marcat i comencem la pujada sense problemes. Les fites assenyalen el camí. La grimpada es fa gairebé sempre pel vessant occità. Quan l'aresta es redreça, un flanqueig senyalitzat i amb corriol fresat ens deixa en un collet (vessant occità). Girem per la dreta i pugem per una fosca i tarterosa canal que mena al fil de la cresta. Del port de Sotllo al Pic Verdaguer (3.131m) hi ha, més o menys, 35 minuts.

Pic Verdaguer. Continuem pel camí fresat cap a un petit collet.

Petit collet. Trobem un petit paravent. Continuem pel camí marcat (marques grogues).

Pica d'Estats (3.143 m), 10 minuts des del Verdaguer.

D'aquí tornem a baixar i seguint les marques grogues ens dirigim cap al coll de Riufred.

Coll de Riufred. Quedem just al peu del Montcalm. Seguim el camí molt fresat. Primer puja una mica fort però després l'arribada al cim es suau.

Montcalm (3.077m). De La Pica al Montcalm hi ha tres quarts d’hora. Tornem a baixar cap a Riufred.

Aquesta extensió al Montcalm, segons les forces restants, es pot deixar córrer doncs suposa allargar l’excursió dues hores més.

Si la fem, pugem de nou a La Pica per iniciar el camí de baixada.

Des de La Pica pujarem a la Punta de Gabarró (3.114 m), passarem pel Pic Rodó de Canalbona (3.005 m) i pel Pic de Canalbona (2.956 m), camí de l’estany d’Areste i del refugi.

Si tot surt bé, farem sis o set tresmils en un dia.

Una alternativa a considerar: fem-ho exactament al revés, acampant dalt de l’estany d’Areste.

El taxista d’Àreo,  en Josep Maria Llor, ens va deixar al prat de la Molinassa i vam acordar amb ell que ens recolliria diumenge a les sis de la tarda.

En un primer moment ja vam renunciar a fer-ne set de tresmils: vam acordar que pujaríem i baixa­ríem per la via normal, de manera que el Rodó de Canalbona ja quedava fora del nostre recorregut. A més, té 3.005 metres, és a dir, que gairebé no arriba a ser un tresmil…

Vam plantar la tenda que va pujar tota l’estona el Javier (jo no estava gens fi, crec que havia dinat massa) i ens vam posar a clapar cap a les nou de la nit de dissabte.

Ens vam llevar de bon matí, quan encara s’estava fent de dia, i vam pujar al Port de Sotllo. Aquí vam fer la segona renúncia: vam perdonar els dos pics del Sotllo i vam acordar que pujaríem directament al Verdaguer per la carena.

Aquesta via la vam escollir aprofitant que hi pu­java també un grup nombrós, el que anava amb l’Elba, una excursionista experimentada de menys de tres anys d’edat; veieu-ne una foto feta al coll de Sotllo.

Un cop al Verdaguer el Javier, el Josep Maria i jo ens vam fer la foto obligada amb l’estelada. I ens en vam

anar cap a la Pica: noves fotos amb l’estelada i amb el puret.

Tercera renúncia: Tot i que el pare de l’Elba i al­gun altre company seu se’n van anar al Gabarró, nosaltres no ens hi vam veure amb cor i vam començar el camí de tornada per la via normal.

En arribar a la confluència amb el camí al Mont­calm, el Josep Maria va fer l’última renúncia i va seguir cap el Coll de Sotllo. El Javier i jo vam anar al Montcalm, que ens va semblar força fàcil, ens vam fer les fotos de rigor i ens en vam anar cap el Port de Sotllo.

La pujada, després dels esforços anteriors, ens va semblar força dura i la baixada al llac, no tant.

Un cop a la tenda ens vam trobar amb el Josep Maria, vam recollir els pa­tracols i ens en vam anar, amb penes i treballs, cap on ens esperava el taxi, on vam arribar gairebé a les set de la tarda, un hora més del que havíem previst. De fet, el taxista ens va venir a trobar al refugi, doncs va dir que li semblava haver-me vist pel camí de baixada i li deuria de fer pena...

El recorregut de tornada, per consell del senyor Llor, el vam fer per Sort,  La Pobla, Tremp, Isona, Artesa, Agramunt, Cervera i Esplugues.