Besiberri Nord (3.014 m)

Dies: 24 i 25 de juliol de 2013. Entre setmana trobarem menys gent a tot arreu.

Proposta de recorregut en cotxe: Barcelona – Caldes de Bohí – Embassament de Cavallers.


 

La proposta:

Sortim de Barcelona no massa aviat, cap a les vuit del matí. Ens plantem a l’embassament de Cavallers (1.790 m) cap a les dotze, el voregem i fem una mossegada a la pleta de Riumalo (1.840 m).

Reposem una mica i seguim amunt fins al refugi Ventosa i Calvell. (2.215 m)

Al dia següent, ens llevem aviadet, esmorzem i ens anem cap el cim. L'ideal seria no haver de tornar a la Pleta de Riumalo i anar a l'estany de Malavesina, sobre els 2.500 m sense perdre massa altitud.

Segons aquest enllaç només hi ha un pas de III grau. A hores d’ara no sé si cal portar corda i tota aquesta mena de coses.

Si ve algun expert podríem mirar de fer tota la cresta: Besiberri Mig (2.996), Besiberri Sud (3.030) i Comaloforno (3.033). Des d’aquí tornaríem a la presa de Cavallers per l’altra banda, de manera que hauríem fet un recorregut circular, que sempre fa patxoca.

Tornem cap a casa, que no ha estat res, només tres tresmils (justets) en un dia...

 

Fragment del plànol Vall de Bohí d'Editorial Alpina

Fragment del plànol de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) amb el trck incorporat

 

Vista del track amb Google Earth

   

La realitat:

Finalment hi vam anar tres, el Trio del Bicentenari: en Joan (75 anys), en Chus (60) i jo (64).

Vam sotir de Barcelona a l'hora prevista i vam arribar al refugi força aviat, cap a les quatre de la tarda.

El refugi, molt ben organizat: en acabar de sopar, damunt la nostra taula, van muntar unes fustes travesseres i unes mampares i van habilitar uns llits on van dormir uns companys de taula.

La nit, però, fatal: entre la calor i un paio que no va parar de roncar tota l'estona, es va fer una nit molt llarga.

En canvi, tant el sopar com l'esmorzar van ser força competents.

El propòsit de no perdre massa altitud no es va complir del tot: ens vam fer un tip de pujar i baixar i, a més, per un bon grapat de congestes de neu relativament tova. No m'estranya que al Wikiloc no hi hagi cap track des del refugi: sembla molt més lògic fer la pujada directament des de la presa, tal com es veu als mapes de més amunt.

El que sí es va complir va ser l'asumpte de l'expert, i amb escreix: tant el Chus com el comandant Joan van fer una magnífica demostració de com s'organitza un grup reduit per a una ascenció com aquesta. Els estic molt agraït.

De la volta circular, ni parlar-ne: hi havia massa neu i estàvem massa cansats. El recorregut total el vaig trobar força dur; entre pujar i baixar vam trigar tretze hores.


 

Enllaços convenients:

Per descarregar
dos tracks de GPS,
aquí a a sota

Per veure algunes
dades d'interès,
aquí i a sota

Per saber el temps
que farà la propera
setmana

Per gaudir les fotos
que vam fer
aquest dia

wikiloc

wikipedia

meteoblue

google+