Casc de Marboré (3.012 m)

Vam deixar el cotxe a Col de Tentes. La pista segueix fins el Col de Gavarnie però està tallada des de fa temps per despreniments, de manera que hi vam anar a peu, que no hi ha massa tros.

L’arribada al refugi és bastant plàcida; només hi ha un moment que s’ha de travessar la torrentera i s’ha de mirar d’escollir el millor lloc; el seguir per la cadena que hi ha adossada a la paret de la dreta no em ens va semblar convenient al Josep Maria i a mi i vam creuar per un altre lloc sense mullar-nos gens. El Jaume, per la cadena, no ho va tenir tant fàcil.

El refugi és realment escàs: es fan dos torns per sopar i ens va tocar el segon. El temps d’espera s’ha de fer fora del refugi doncs dins no hi ha altre lloc que el menjador ocupat, els vàters i les sales de dormir.

El projecte, a més del Casc, incloïa els altres pics de la carena Marboré: Torre, Cascada, Espalda, Marboré i Cilindre. Quan, després d’esmorzar, vam arribar a la Bretxa, el Jaume, que no se sentia massa bé del genoll, se’n va anar a fer el Taillon i nosaltres vam anar cap el Cilindre pel Paso de los Sarrios.

Un cop al Casc no vaig poder encendre el puret habitual doncs cap dels tres encenedors que dúiem estava en condicions. El temps, a més era molt variable: tant aviat teníem sol com gairebé tot quedava tapat per la boira.

En aquestes condicions vam decidir donar per acabada la descoberta de nous pics i vam tornar, desfent camí, cap el refugi. Al Jaume el vam trobar poc després d’arribar-hi i vam continuar junts fins el cotxe.