Mont Perdut (3.355 m)
Del 21 al 24 de juny de 1997
Recorregut en cotxe: Barcelona - Lleida - Barbastro - Ainsa - Torla (Hostal Descanso feliz,o qualsevol d'altre de semblant)
Es va plantejar com una sortida familiar dels Soler i dels Fonte. Vam anar el Manolo, la Montse i l'Aleix, --la Nani va faltar--; i l'Anamary, el Dani i jo, doncs el Guille va fer com la Nani. Va venir també el Jordi, un amic de l'Aleix. La convocatòria era aquesta:
Per a l'hora de sortida es poden fer dos grups: un sortiria el divendres cap a les sis de la tarda. Es preveu arribar a l'hostal a les deu de la nit;
l'altre sortiria dissabte ben aviat, per arribar a l'hostal a les deu del matí. Això vol dir o matinar o còrrer encara que és més recomanable la primera alternativa. A més, matinar és sa, ja us ho he dit altres vegades.
Dia 21
A Torla hi ha un servei de taxi que porta, als que estan disposats a pagar-lo, fins a dalt de la vall d'Ordesa, estalviant gairebé tres hores de caminar. Cal tenir en compte que la resta de nits les passarem al refugi de Góriz (2.200 m), anomenat Delgado Úbeda, i caldrà per tant portar roba i estris. Ja es poden reservar les places al 974 50 02 45.Al final de la vall comença un camí de pujada que ens durà al refugi en no menys de dues hores. Tampoc gaire més, no malpenseu. Un cop al refugi prendrem possessió i pasturarem.
Dia 22
Un cop més, es poden fer dos grups. Un pot intentar el Mont Perdut (3.355 m) a tres hores i mitja del refugi segons l'Alpina que recomana portar crampons i piolet. L'altre pot escometre diverses excursions menys ambicioses quan a l'alçada però molt satisfactòries per la varietat del paissatge: circ i casacada de Cotatuero, cascada y cueva de Mallo oscuro pel GR 11 i més coses que ens poden recomanar al refugi.Dia 23
És el millor dia. En funció del temps o d'altres consideracions es pot intercanviar amb el dia 22. Es tracta d'arribar fins a la bretxa Roland, on en temps passats, el tal Roland va escapar dels seus perseguidors obrint un pas per la muntanya a cops de la seva espasa, la famosa Durandale. Abans, però, caldrà buidar varis carrets de fotos en la visita a la Casteret, la cova gelada més alta del món. L'Anamary ja la coneix però jo no.Dia 24
Ens llevem doreta i cap a casa.
Les meves fotos són sempre un pobre reflex de la realitat. En aquest cas molt més.
La foto més clàssica del Perdut.
El Dani i jo dalt del Perdut amb el Sum de Ramond al fons.
El taxista ens va explicar l'origen del nom del pic: la primera expedició es va fer quan la neu estava molt tova i el tal Ramond, que anava al davant, es va enfonsar fins la cintura. El que anava al seu darrere va cridar: "¡s'hunde Ramond, s'hunde Ramond!". Nosaltres també li vam dir que era una història impresentable.
El Cilindre
En realitat el taxi de Torla ens va portar per una pista que enllaça amb Fanlo fins al camí que va de Fanlo a Goriz, a la mateixa alçada que el refugi. Molt millor, doncs, que el que estava projectat.
A la cova vam arribar el Manolo, el Dani i jo, i al Perdut, el Jordi, l'Aleix el Dani i jo. No recordo millors paissatges.
Al refugi es menja excelentment.
Esplugues, 19 de setembre de 1997