Pic de l’infern (2.860)

La proposta:

Caldria sortir de casa bastant aviat, cap a les set del matí, per tal d’agafar el primer cremallera que surt a les 9.30. La guia Repsol preveu fer el recorregut en un hora i quaranta minuts. Val la pena arribar aviat doncs és fàcil que vagi molt ple.

Els horaris poden canviar una mica; caldrà, en el seu moment, consultar la web http://www.valldenuria.com/website_ valldenuria/cat/cremallera.asp.

El cremallera ens deixarà a Núria a les 10.15. Segons l’Alpina, del santuari (1.967 m) al Pic de l’Infern hi ha tres hores i quaranta-cinc minuts.

Es pot preveure d’arribar al cim cap a les dues i mitja del migdia.

La tornada es fa pel mateix camí de l’anada. Si contem unes quatre hores més, agafaríem el cremallera de les 18:30. No més tard doncs és l’últim...

La realitat:

Vam anar el Guille i jo solets i vam fer el contrari del que m’havia proposat: vam obviar el cremallera, per tal de no patir pels horaris, i vam anar per Vallter al Coll de la Marrana. Dubtàvem si pujar o no al Bastiments però, com que jo ja l’havia fet fa uns anys, el vam obviar i ens en vam anar flanquejant directament cap a la Collada de les Comes de Malinfern. El camí (és un dir, pròpiament no hi ha camí, només una fita gegant) va ser bastant fastigós però vam arribar a la collada i ens vam enfilar cap el Freser.

Del Freser vam anar mig carenejant, seguint les fites i unes marques vermelles, cap el Pic de l’Infern: fotos amb l’estelada, puret, etc.

De tornada ens vam entretenir una mica al Pic del Gorgs i vam carenejar una mica més fins el Coll del Portell des d’on vam baixar a la cabana de Tirapits.

De Tirapits a la Marrana hi ha un horeta, i un altra fins el refugi d’Ulldeter on ens vam prendre la cervesa obligada. Del refugi a Vallter és un passeig de 20 minuts.