De furgones i altres facècies   Un dels valors que té Oscura Noche és la riquesa intercultural i intergeneracional, que permet l'intercanvi de vivències i d'experiències entre els diferents grups constituents de la secta. Enguany, fins i tot, i malgrat la --espero que conjunctural-- reducció d'assistents, només explicable per l'anunci reiterat de TV3 (on devem tenir algún enemic) que no parava d'anunciar grans catàstrofes atmosfèriques, i, també, de l'entranyable Karabella que --espero que també conjuncturalment--, i tot amparant-se amb els ben intencionats però encara no complerts anàlisis quasi-professionals de la seva filla i futura meteròloga, (respireu, ja no sé que anava a dir; ah!, si) la participació a les activitats sectàries ha adquirit un caire internacional: a més de la ja tradicional barreja inicial entre catalans i espanyols, i de l'esporàdica però frequent participació de l'andorrà, enguany, dic, s'ens ha afegit un equatorià, el Napi. De fet ja s'ens va afegir l'any passat, però jo me n'he assabent ara que era equatorià, així que comptabilitzo en aquesta edició la internacionalització de la secta. Hi havia anunciada també la participació d'un holandés, però allà als Països Baixos, vés a saber qué entenen per muntanya i, finalment, entre la por al desconegut i la maledicència ja comentada de TV3, "se'ns va rajar". Reprenent el fil del comentari inicial, i tot enredant-lo --el fil-- amb la figura del Napi (de fet és diu Napoleón, però totom, amb bon criteri, ha optat pel Napi), he pogut constatar, una vegada més, la influència mútua intergeneracional. D'una banda tenim la repercussió que les accions i ensenyaments de les velles generacions té damunt les noves; de l'altra, les perpectives que se'ls obren als més grans degut al perfeccionament d'aquestes accions per part dels seus deixebles. Ho il·lustraré amb un exemple: Tots recordareu la polèmica encetada pel President d'Oscura Noche a propòsit de la seva comprensible decissió (els anys no perdonen) d'aliviar, l'any passat, les seves penes i fatigues escursant-se el recorregut tot fent ús de la furgona ad hoc, que per això està: per fer menys traumàtic el viatge pels qui ja no poden més. El fet, naturalment que no té la més mínima importància, i tots ho hem entés així, de manera que no se n'hauria parlat més d'aquest afer. El President, però, amb un cert sentit massoquista de la vida (de fet aquest sentit és propi d'Oscura Noche, sino, a sant de què ens maxacaríem cada any amb aquestes caminades contra, i per la, natura), ha volgut furgar en les seves ferides de vell lleopard i ha muntat el sarau de tergiversar els fets amb l'ajut del seu nebot a qui ha encomant aquesta desagradable feina, tot preparant-lo per activitats semblants de falsa denúncia que haurá necessàriament de practicar en el desenvolupament de la seva futura activitat professional com a periodista. I això ha calat, ha calat. La joventut, quan vol, apren aviat: el Napi, que l'any passat es va quedar amb les ganes d'arribar al Monestir, i enguany, degut als problemes físics que arrossegava a causa dels peus plans i a una operació de queixal molt recent, no es veia en cor de fer el recorregut complet, ha optat per una estratègia brillant, tot perfecionant el métode de l'Óscar: alternaria l'anar caminant i l'anar en furgona, a cada trobada amb els escoberos. Així ho va fer, i va estar tot un éxit: va arribar el primer al monestir. ¡Ánimo Presi! Ya sabes como superar tus limitaciones en las próximas ediciones.